Divendres, faves tendres...

Mala Idea, si algú està malalt, la de posar-se a gravar.
(I quan dic malalt, no parlo dels símptomes d'aparent malalatia mental o mantal* constant que sembla que algun dels membres -o tots- de la banda pugui tenir diagnosticada, sinò de tot aquell seguit de diferents constipats, engostipats o catarrus -a lliure elecció de definició lingüística- que s'ajunten ben entrat l'hivern) .

En resumits comptes (si, ho sé, això ha estat una xarnegada, però m'ha agradat) a les 15:00h. del divendres 29 ens hi posàvem després de que el Mestre hagués passat la nit a l'"estudi-vivenda-zulo" d'en "Lloc-No Lloc" o baixista oximorònic (el David, bonament li havia cedit les claus al seu ídol perquè pogués dormir en mode monjo ben aprop de Radish Records), i que aquest -el Jose- hagués experimentat sensacions sonores, espaials i ambientals realment característiques i únicament pròpies del lloc pseudohabitable de parets pelades i una única estufa.

El cas és que:causa-efecte: enlloc d'estar millor de la moquera i el mal de cap, le petit garçon Seguido estava pitjor que el dia anterior. Tot i així, vam encarar la part bossanovedosa de la cançó "Eo Gosto Do Viver" (altrament batejada com el Costo de Hassim) amb la guitarra d'en Chet Atkins -no la del personatge en qüestió de veritat, sinò una que porta per marca el seu nom- i, amb més entrebancs que una altre cosa, encara ens en vàrem o en vam sortir airosos. (Tant perquè l'aire acondicionat fa d'estufa d'aire calent com perquè a fora hi feia aire fred)

Així que la impressió momentània era que ens havia costat, però en realitat no sabíem el que quedava per venir: Les dues guitarres acústiques doblegades (o doblades) de "Llum de Nit", la cançó o tema que obrirà el disc.

L'APUNT: [Amb això del doblatge penso que és bo fer un matís. No són un total de 4 guitarres, sinò una guitarra panoramitzada (com m'agrada aquesta paraula) a l'esquerra, que es dobla amb una altre guitarra fent el mateix rítmicamen però amb una veu diferent per la dreta.
És a dir, una guitarra per altaveu amb un valor de 1 guitarra per cada guitarra fan un total de:2 guitarres.]

S'ha acabat aquesta barreja de "Barrio Sésamo-Un_Dos_Tres" a la musicana.

Doncs això, amb el Jose conscient de que no entrava dins de la cançó, amb la dificultat rítmica d'aquesta, amb el handicap de que estem creant (<--sí!!! quin pes de paraula, som creadors de dalt a baix <--això dit amb veu de foteta irònic<--això dit amb veu de veu en off aclaradora<--això dit amb la veu de la ment<--això no dit, llegit) dins de l'estudi perquè no hi ha res del tot tancat, i de que la funció d'aquesta guitarra doblada és fer caminar del tot la cançó alhora que fer de pegament entre línea de baix i batería, vam estar unes 4 hores gravant només el primer riff de 45 segons de la cançó que dura 4 minuts. Waw, a aquets pas farem el record guiness.

I quan n''estàvem del tot satisfets però amb les orelles carregades, arriven per fer-nos una visita el cantautònom i amic Oscárboles, el Pepus, i el Loti -"The King Of The Bass".
S'ho escolten amb orelles fresques (es van asseure al costat de la nevera) i la il·luminació profana de l'home de la Canonja ens fa veure que ja estem massa cansats i que allò no està bé.

Per tant, amb una mica d'indignació per la meva part (a vegades he de simular ser el productor dolent), decidim deixar-ho allí i continuar l'endemà, i anar disfrutar una mica tot veient com l'Oscárboles toca 3 cançons a la Vaqueria -acompanyat de les seves muletes musicals Pep i Loti- presentant la cançó que ha gravat pel III CD Multimédia de l'AMT, juntament amb 11 grups més.

Per cert, com sempre, l'Oscar està sublim, per dir-ho d'una manera romàntica.

A més, l'AMT ens convida a quasi barra lliure, i el Pepus, l'Oscar, el Loti, el Radish i jo -els dos últims sense haver sopat, cosa que n'exagera els efectes- agafem un considerable pet, cosa que fa que ens desplacem a la Cova Jazz on el Jose està portant la jam de jazz, per acabar boicotejant-la i tocant Immigrant Song de Led Zeppelin, una cançó de >>backdoormen, i acabar amb un deshomenatge funky a en Jaume Marró.

Quin dia més musical!!!Doremifasolasido!!

Decidim quedar a les 11:ooh. del dia següent tot i ser les 4:00h., però just a l'arribar a casa, el Radish em truca i em diu que s'ho repensa i que canviem l'hora per les 12:00h. Però això ja és una altre història.

Així que fins la propera!VoRa Nit!

(*de manta, de droperia eterna.)