Cantautònoms, Cantautors Galàctics , Esportistes d'Èlit, No-Músics i Persones.

Una de les grans notícies de la setmana ha estat sens dubte que el cantautònom i amic Oscárboles, ha tret el seu primer CD Autoeditat: Docemasuna mentiras.
Tots els de la nostra generació sabem que la nostra adolescència no té cap mena de sentit (sobretot sentit amb sentit, i sentit sentit -escoltat- amb sentit de la música) sense l'Oscar amb la guitarra en mà removent-nos la consciència i despertant-nos inquietuds als que estàvem més adormits i quiets.
10 anys -com a mínim- després de tot això l'Oscar té el seu primer CD...Felicitats!!!
Us recomano que l'escolteu amb atenció, perquè no és pas fàcil fer riure, al mateix temps que produïr catarsis que permetin recordar-nos que encara hi ha moltes coses a fer perquè aquest espai i temps en el que esdevenim sigui millor per a tothom, ni que sigui començant a poc a poc i per la petita escala.

Podeu visitar el seu mai és peix:

www.myspace.com/oscarboles

L'altre afer a destacar de la setmana és que el dijous, dia de vacances de l'estudi (que coincideix amb el dia que pujo a Barcelona -sí, des de Tarragona es PUJA a Barcelona-), i després d'haver-me reatropellat les orelles amb més música pel matí a les classes del Taller de Músics (sí, waw...el Roger estudia les matemàtiques de l'abstracció musical, què guai!), vaig decidir d'anar a veure l'espectacle de Nadales (sobretot, no pas "Villancicos"!!) del Pau Riba amb els De Mortimers al Teatreneu de Barcelona. (després d'haver-ho intentat abans de Nadal i haver-me mig perdut pels mimètics carrers amb Gràcia).

Tot i trucar a "n" persones que em dongueren la negativa d'acompanyar-m'hi, per la qual cosa trobo dues explicacions:
1.- La gent pensa que és massa agosarat acompanyar a una persona d'un calibre i pes social com el meu. [opció descartada]
2.- Truco a la gent 45 minuts abans de que comenci, per tant, a quasi ningú li va bé.[opció probable].


Resulta que arribo al Teatreneu, compro l'entrada, tot i el nerviosisme en el moment de dir el títol (costa dir "Jisàs de Netzerit" quan tens incrustada al cervell una educació catòlica que et porta a dir-ho una vocal enrera) i em trobo a la Emma, que é'mmaca, i que feia prou que no veia, (per la qual cosa ens alegrem molt), i que està amb les seves amigues valencianes i vasques i un noi també amic seu que ja coneixia d'una calçotada, que resulta ser un esportista d'élit però que caldria destacar que es diferencia de la resta per la seva accessibilitat i actitut, i perquè tot i poder pensar el contrari a la ciència heràldica, no sembla anar amb Preses -n'ocultarem la identitat per tal de respectar-ne la intimitat- .
Total, que ens ajuntem un bon grapat de persones que estem a gust, i que tenim ganes de veure l'espectacle.

Doncs bé, és una llàstima que no pugueu veure aquest espectacle fins a finals d'any, perquè realment és brutal. De principi a fi. Tant el paper del Pau com a Mestre de Cerimònies; com el ritme, els moviments, l'aparent espontaneïtat i la increíble imaginació a l'hora d'enfocar les intros de les Nadales i l'acompanyament d'aquestes dels De Mortimers; i, com a conseqüència de tot això, el com es complementen entre ells per posar en comú humor, crítica, paranys linguístics, teatre, música (o no-música), interacció, molta ironía...

....un d'aquells espectacles que t'ajuden en tots els sentits!!!! Gràcies!!!

De totes maneres, i per sort, tant el Pau com els Mortimers fan moltes més coses, així que ho podeu seguir a les seves pàgines webs.

www.pauriba.com

www.demortimers.com


Després, tot i la dura càrrega de dur un vent fuster tenor groc a les espatlles i una motxilla plena de paperassa disfressada de sabiduria enquadernada sobre l'estèrnum, em van convèncer -amb una sola frase, per tant, no seria la persona més difícilde convèncer- per tal de sopar, i anar a prendre quelcom com què pel graciós barri de Gràcia, acabant fent cap a l'Hèliogabal, on resulta que tocava un saxofonista amic meu i on hi havia l'energètica Aloma, que també feia temps que no veia. Tota una nit plena de casualitats, que vam acabar fent petar la txerradota (i, com a mínim, bevent també) amb els De Mortimers i el Pau, tot tenint com a tema central els Palíndroms i els diferents tipus de fetges.

Mescla una pilota de futbol, un vaixell fet de paper de diari, una corxera de tela, i una cervesa, passa-ho pel turmix, i tens una nit més o menys com aquesta. (per dir alguna cosa)

Ja ho veieu, no hi ha dia de descans musical, això sí, podeu pensar:"què té a veure tot això amb el disc?
Doncs que anar a veure aquest tipus d'espectacle a mi, personalment, m'anima moltíssim, i en aquest cas concret, em va ajudar a treure'm del cap tota mena de dubtes que van sorgint de tant en tant sobre el per què del disc, -que probablement arrossegava més constantment els últims dies de gravació degut a una espècie d'estrés-, per canviar-los per energia postiva per encarar-lo encara amb més ganes!!!