El terme "Oximorònic" existeix!!!

L'altre dia em van passar aquest text...millor que així no es pot explicar:

(...) l'únic llenguatge possible és el llenguatge pradoxal i "oximorònic".*

*Em permeto una única excepció a la promesa de no incloure notes en aquest llibre per recordar el significat de l'oxímoron, el desús del qual ja és, en si, inquietant i significatiu. L'oblit d'aquesta figura retòrica revela la influència del pensament unívoc i la por de la cultura moderna a la polisèmia, d'una banda, i a l'ambivalència, de l'altra. És més, el nostre oblit ens demostra l'alienació del veritable pensament, que és fonamentalment comparatiu, atès que pensem, situant-nos en l'agulla de la balança, per "sospesar" correctament les coses.
L'oxímoron, jugant amb l'etimologia d'oxus -afilat, punxegut, pentrant-, i de moros -esmussat, sense punta, i d'aquí fofo, inert, estúpid, boig, etc.-, seria per tant allò afilat-esmussat, la follia penetrant, el punxó de l'estupidesa, la punta que penetra allò tou.
L'oxímoron harmonitza dues nocions que aïlladament són contràries. La paradoxa posa dues opinions (doxai) l'una al costat de l'altra (para), l'oxímoron fa penetrar una idea en una altra. La paradoxa ens encara al dualisme, l'oxímoron al no-dualisme, a l'advâita. El pensament oximorònic no es deixa reduir ad unum, ni a unicitat ni a univocitat, seria una contradicció, i la contradicció no es pot pensar.

Salvador Paniker