Joan...Joan...

Bueno, bueno, bueno...seno.
(Ara no sé ben bé per què...- o potser sí que ho sé, justament perquè acabo de pensar i escriure la paraula "seno"- m'acaba de venir un flash-back al cap de quan a l'Institut -ieps, jo encara vaig fer B.U.P.-B.U.P. [com els gossos] i C.O.U [com les ferides]-estuviàvem quelcom sobre els sinus i els cosinus, que després dels anys, i sense voler menysprear res ni ofendre ningú, no he reutilitzat absolutament per a res)

Gran e interessant -però sobretot, llarga- introducció.

Avui hem gravat les guitarres de la cançó "Joan".

Monsieur José Seguido o "Contemporenaeïtata Obsoleta" estava engripat, i jo no dormo perquè pateixo insomni produït pels roncs del meu company de pis indonesi... -per això escric aquest "cyberdietari" a altes hores de la matinada, com ara, mentre els sento comunicar-se amb el seu país- .

Com a conseqüència d'aquest factors ens ha costat molt "entrar" dins del "rotllo" de la cançó. Tot i haver tingut factors positius com tenir de xòfer al pare de tots els ous (eternes gràcies, Àngel), i haver degustat un bon esmorzarot cortesia benetiana, el Mestre MutenJosegh delirava prou, i jo m'he quedat dormit una hora i mitja al maleït sofà taronja de l'estudi (del qual estic segur que desprén substàncies somníferes).

Tot i així, un descans per dinar, una minimigdiada, un café, uns Iboprufens i un St. Tornem-hi, ha fet que; amb l'ajuda de la PRovidencial PResència del músic i funcionari, PRotagonista del PRovincià Diari de Tarragona per un dia, "Il·luminació PRofana" o MultiPepus Espasa, competint contra mi en el concurs de "CLCDGPLCDD-->Canvia Les Cordes De Guitarra Per Les Cançons De Demà" del qual no hi ha hagut guanyador (canviar 12 cordes d'una guitarra o 6+6 de dues és una feina que cap dels dos ha acabat); el resultat final ens ha fet feliços com a escoltadors durant un bons instants.

"Joan" ja té guitarres, baix i bateria. "Sempre Negatiu" comença a caminar.
El Radish, com sempre, ens ha posat al lloc que ens pertany durant tota la sessió i les veus de Kevin i Cindy ens segueixen dient que ens separem des de la tercera dimensió.

Després de tot això, el Mestre i jo encara hem portat la Jam Session del Festival Emissari '06 que s'ha cel·lebrat a la Cova Jazz deTarragona, per disfrutar eventualment del Solstici d'Hivern.

I ara, a veure si dormo una mica.

Ja hi som!

Per estar completament dins de la contemporaneïtat, no podia faltar un bloc Oximorònic.

Aprofitant que estem duent a terme la plasmació matèrica de l'esdevenir musical benetià, i per si no en tingués prou, serà una bona manera de desconectar de la gravació, el fet d'escriure el que passa durant la gravació.

Ja hi som...una altre acció oximorònica...
Apa, que dureu molt, persones!!