Joan...Joan...

Bueno, bueno, bueno...seno.
(Ara no sé ben bé per què...- o potser sí que ho sé, justament perquè acabo de pensar i escriure la paraula "seno"- m'acaba de venir un flash-back al cap de quan a l'Institut -ieps, jo encara vaig fer B.U.P.-B.U.P. [com els gossos] i C.O.U [com les ferides]-estuviàvem quelcom sobre els sinus i els cosinus, que després dels anys, i sense voler menysprear res ni ofendre ningú, no he reutilitzat absolutament per a res)

Gran e interessant -però sobretot, llarga- introducció.

Avui hem gravat les guitarres de la cançó "Joan".

Monsieur José Seguido o "Contemporenaeïtata Obsoleta" estava engripat, i jo no dormo perquè pateixo insomni produït pels roncs del meu company de pis indonesi... -per això escric aquest "cyberdietari" a altes hores de la matinada, com ara, mentre els sento comunicar-se amb el seu país- .

Com a conseqüència d'aquest factors ens ha costat molt "entrar" dins del "rotllo" de la cançó. Tot i haver tingut factors positius com tenir de xòfer al pare de tots els ous (eternes gràcies, Àngel), i haver degustat un bon esmorzarot cortesia benetiana, el Mestre MutenJosegh delirava prou, i jo m'he quedat dormit una hora i mitja al maleït sofà taronja de l'estudi (del qual estic segur que desprén substàncies somníferes).

Tot i així, un descans per dinar, una minimigdiada, un café, uns Iboprufens i un St. Tornem-hi, ha fet que; amb l'ajuda de la PRovidencial PResència del músic i funcionari, PRotagonista del PRovincià Diari de Tarragona per un dia, "Il·luminació PRofana" o MultiPepus Espasa, competint contra mi en el concurs de "CLCDGPLCDD-->Canvia Les Cordes De Guitarra Per Les Cançons De Demà" del qual no hi ha hagut guanyador (canviar 12 cordes d'una guitarra o 6+6 de dues és una feina que cap dels dos ha acabat); el resultat final ens ha fet feliços com a escoltadors durant un bons instants.

"Joan" ja té guitarres, baix i bateria. "Sempre Negatiu" comença a caminar.
El Radish, com sempre, ens ha posat al lloc que ens pertany durant tota la sessió i les veus de Kevin i Cindy ens segueixen dient que ens separem des de la tercera dimensió.

Després de tot això, el Mestre i jo encara hem portat la Jam Session del Festival Emissari '06 que s'ha cel·lebrat a la Cova Jazz deTarragona, per disfrutar eventualment del Solstici d'Hivern.

I ara, a veure si dormo una mica.