Dijous passat, vaig pujar a (sí, els de Tarragona "pugem" cap a) Barcelona per anar a classe d'Estètica amb el Santi Galán, que ja vaig tenir de professor d'arranjaments fa un parell d'anys i qui, després d'entregar-li dins del primer curs el primer exercici d'"arreglus", ja em va dir "Ai Benet, si papi Zappa levantara la cabeza!".
No era el primer cop que em relacionaven amb en Zappa, també ho havia fet en Macc (presi de l'AMT) en diverses ocasions anys abans, quan parlava dels per llavors >>backdoormen, grup on cantava i que etiquetàvem com de rock-effort (<-divisi's parany lingüístic), perquè feiem un rock amb esforç que recordava a un formatge fort: o t'agrada o no t'agrada.
(Per cert, de cara a possibles fans, els reis del rock irònic tarragoní seguim trobant-nos prou sovint).El fet és que després de que l'Albert Puig de DeliCatessen ens (o m')anomenés el "Frank Zappa" català, a totes les entrevistes on feia cap hi sortia aquest nom. Seria una mentida (i una blasfèmia) dir que no sabia qui era en Zappa, però si que és veritat que no tinc cap disc i poca cosa n'havia sentit.
L'única cosa que me'l feia tenir present sovint, era un pòster que em va regalar una amiga pel meu aniversari fa uns 4 anys. El motiu del regal: haver tingut una conversa amb ella on li havia explicat que per rebaixar l'estatus que inconscientment li donem als personatges públics, me'ls imaginava cagant, i en la imatge del pòster hi apareix el mateix FZ en plena acció. El tenim penjat al local.
No sabia que poc dies després del regal, en la final dels premis Joves per a Música de Reus que guanyaríem cap al 2005, en Silenci Eloqüent obriria la porta del lavabo on jo estava "concentrant-me" abans del concert, i s'hi posarien tots els Oximorònics per simular la imatge amb el títol: "En Zappa hi anava sol, el Roger no pot fer res sense els Oximorònics".
Després d'això, decidiria sortir sempre amb un lavabo als concerts, per trencar les distàncies entre músic i espectador. (I perquè en una tassa de wàter em relaxo molt).
Però, tornant a la setmana passada, el dijous, després de la classe, patia son, i em vaig desplaçar per poder dormir una mica cap a Pelai de la Frontera (ca'l Lluís i la Meri, centre neuràlgic de la productora, qui ens van realitzar el vídeo de la presentació del disc a Tarragona). Cap del dos no hi era, així que em van obrir la resta d'habitants i em vaig disposar a esperar-los dormint al sofà de la sala de producció. Quan van arribar, el Lluís em va despertar dient:-
"Com va, Zappa?", cosa que no m'havia dit mai.
M'ho va dir perquè jo duia bigoti i perilla (o una aproximació, perquè en dos mesos el màxim que em surt a la imberbe cara és una processó de formigues) que m'havia deixat pels bolos que tindria el cap de setmana de carnaval a Bilbao amb Tandarica Orkestar, amb qui he establert la tradició de deixar-me aquest look pel primer bolo de l'any.
Jo li vaig contestar al Lluís:- "Al tanto, no t'apropis gaire que em fan molta pudor els peus!!!". (No remarcaria aquest fet si no fos perquè té a veure amb la part final de l'escrit, però heu de saber que el viatge de tren de Tarragona a Barcelona amb la calefacció a tope produeix bromidosis a qualsevol).
El dia va passar i ja a la nit, encara a casa seva, el Lluís es va posar a provar per primer cop la Steady-cam que havia llogat per gravar al dia següent tota una moguda del Xavier Maristany i la banda Aèrea al Taller de Músics. Jo li feia de model caminant pel passadís...però quina va ser la sorpresa en arribar al menjador?
La TV estava encesa i feien un reportatge del Frank Zappa!!!
Aprofitant el meu new look i que ell sortia entrevistat en un dels reportatges del Canal33, m'hi van fer una foto on sortim junts i que delata, segons la direcció del polze de l'ara ja conegut i mestre inconscient FZ, el que ell pensa sobre la nostra música!
El més fort de tot això, és que la cançó que va sonar a continuació va ser "Stinkfoot", que parla precisament de la pudor de peus: Zappa, rock-effort, pudor de peus, new look...tota una sèrie de casualitats previstes!!
P.D: Després de veure el final del reportatge, veuria al mòvil un SMS d'en Pep Anthony, cantant de Jamdowners, (gran estrella tarragonina de la veu "variablement estable" encara per descobrir pel Món), on em deia: Guaita'l canal 33!" .Gràcies, Bràulio!
