"Ok Radish, pues, nos vemos mañana a las 12:00h. en el estudio...llama al Pepus i al Jose, que aún estaran despiertos".
Última frase de la nit del divendres al dissabte. 5:15 de la matinada. Estat etíl·lic important.
No recordo ni quan vam entrar ni quan vam sortir de l'estudi, el dia del meu Sant. Només que era de dia a l'entrar i de nit nit, però nit, al moment de sortir.
Si que recordo que al matí vam rebre visita del mític baixista dels Otxque! i de l'Anna que a vegades m'ajuda a vocalitzar, i que algú ens va fer fora per ser masses (No vull dir masses de massa, de matèria, -que si que ho som, un troç de massa, en el fons- ni masses de les de malabarista, sinò masses de molts, de massa gent). Que vam comprar croissants de xocolata i vam aparcar un cotxe. Que la gent parlava de què faria per Cap d'Any.
Que vam dinar kebabs per variar a les 18:30h. amb la companyía d'una dofí ("daufí" pels majors de vuitanta anys) francés que ens va portar de regal mermelada feta a aleta i formatge de Bourdeaux.
Que al tornar al nostre monestir particular, el Follet Torguido es va posar dins de la cançó i tot va començar a tenir sentit. Que algú va trucar a la porta de l'estudi i va preguntar si veníem entrades. Que se'm va acabar la bateria del mòbil un munt de vegades, mentre paralva amb gent que em trucava per felicitar-me.
Que eren altes hores de la matinada quan portava al Jose amb cotxe -amb molta por, ja que esava recentment arreglat pel txapista- cap a Miami (Miami Platja, l'Hospitalet de l'Infant, no pas Miami Beach de USA) i que s'havia deixat les claus de casa seva. Que la Manoli ens va obrir i ens va insultar carinyosament. Que vaig veure aigua i vaig menjar formatge fresc. Que ens havien esta esperant fins a les dues, per tant, era més tard.
Que no era tard, sinò tardíssim quan deixava el vehicle a ca mons pares (per sorpresa i casualitat el meu primogenitor m'esperava en "batín" i pijama al pàrquing per ajudar-me a aparcar) i sopava un plat d'arròs de pollastre que em van deixar fet des del migdia, tot xerrant al mateix temps que se maclucaven els ulls.
Que eren les 7:00 que me n'anava a dormir i que al dia següent treballava al Parc Infantil de Nadal de Barcelona i m'havia d'aixecar a les nou.
Recordo també que els roncs indonesis eren més forts que mai i vaig haver de domir al llit de la meva companya de pis, a l'ala nord del nostre habitacle, aprofitant que ella era per terres reialmunificades i que dues portes i un minipasssadís separen la seva habitació de la zona sonora. Recordo també que la cançó "Llum de Nit" se'm repetia al cap un i un altre cop. Això volia dir, però, i per obvia deducció, que l'havíem acabat de gravar. Almenys una bona senyal en forma de mal de cap típic d'estudi.
M'esperava un endemà diferent (només faltaven dues hores), treballant amb crios (i pares) per desconnectar de l'estudi. Mai hagués pensat que podria escriure una frase com aquesta...treballar (i amb nens!) per desconnectar de quelcom.
No caurem en l'error, dedir-li treball a l'estudi perquè, teòricament, un treball és quelcom que serveix per ésser remunerat per una feina feta durant un temps. I en aquest cas pago per treballar, així que ens trobem en una gravació oximoró.
Què bé, cuanta coherència conceptual engloba aquesta òpera prima!!!!
Res més, fi d'any sense anar a l'estudi...se'm farà extrany? Demà en sabria més de la meva musicodependència...però de moment, dormir una miqueta no m'aniria pas malament...
3 de gen. 2007
2 de gen. 2007
Divendres, faves tendres...
Mala Idea, si algú està malalt, la de posar-se a gravar.
(I quan dic malalt, no parlo dels símptomes d'aparent malalatia mental o mantal* constant que sembla que algun dels membres -o tots- de la banda pugui tenir diagnosticada, sinò de tot aquell seguit de diferents constipats, engostipats o catarrus -a lliure elecció de definició lingüística- que s'ajunten ben entrat l'hivern) .
En resumits comptes (si, ho sé, això ha estat una xarnegada, però m'ha agradat) a les 15:00h. del divendres 29 ens hi posàvem després de que el Mestre hagués passat la nit a l'"estudi-vivenda-zulo" d'en "Lloc-No Lloc" o baixista oximorònic (el David, bonament li havia cedit les claus al seu ídol perquè pogués dormir en mode monjo ben aprop de Radish Records), i que aquest -el Jose- hagués experimentat sensacions sonores, espaials i ambientals realment característiques i únicament pròpies del lloc pseudohabitable de parets pelades i una única estufa.
El cas és que:causa-efecte: enlloc d'estar millor de la moquera i el mal de cap, le petit garçon Seguido estava pitjor que el dia anterior. Tot i així, vam encarar la part bossanovedosa de la cançó "Eo Gosto Do Viver" (altrament batejada com el Costo de Hassim) amb la guitarra d'en Chet Atkins -no la del personatge en qüestió de veritat, sinò una que porta per marca el seu nom- i, amb més entrebancs que una altre cosa, encara ens en vàrem o en vam sortir airosos. (Tant perquè l'aire acondicionat fa d'estufa d'aire calent com perquè a fora hi feia aire fred)
Així que la impressió momentània era que ens havia costat, però en realitat no sabíem el que quedava per venir: Les dues guitarres acústiques doblegades (o doblades) de "Llum de Nit", la cançó o tema que obrirà el disc.
L'APUNT: [Amb això del doblatge penso que és bo fer un matís. No són un total de 4 guitarres, sinò una guitarra panoramitzada (com m'agrada aquesta paraula) a l'esquerra, que es dobla amb una altre guitarra fent el mateix rítmicamen però amb una veu diferent per la dreta.
És a dir, una guitarra per altaveu amb un valor de 1 guitarra per cada guitarra fan un total de:2 guitarres.]
S'ha acabat aquesta barreja de "Barrio Sésamo-Un_Dos_Tres" a la musicana.
Doncs això, amb el Jose conscient de que no entrava dins de la cançó, amb la dificultat rítmica d'aquesta, amb el handicap de que estem creant (<--sí!!! quin pes de paraula, som creadors de dalt a baix <--això dit amb veu de foteta irònic<--això dit amb veu de veu en off aclaradora<--això dit amb la veu de la ment<--això no dit, llegit) dins de l'estudi perquè no hi ha res del tot tancat, i de que la funció d'aquesta guitarra doblada és fer caminar del tot la cançó alhora que fer de pegament entre línea de baix i batería, vam estar unes 4 hores gravant només el primer riff de 45 segons de la cançó que dura 4 minuts. Waw, a aquets pas farem el record guiness.
I quan n''estàvem del tot satisfets però amb les orelles carregades, arriven per fer-nos una visita el cantautònom i amic Oscárboles, el Pepus, i el Loti -"The King Of The Bass".
S'ho escolten amb orelles fresques (es van asseure al costat de la nevera) i la il·luminació profana de l'home de la Canonja ens fa veure que ja estem massa cansats i que allò no està bé.
Per tant, amb una mica d'indignació per la meva part (a vegades he de simular ser el productor dolent), decidim deixar-ho allí i continuar l'endemà, i anar disfrutar una mica tot veient com l'Oscárboles toca 3 cançons a la Vaqueria -acompanyat de les seves muletes musicals Pep i Loti- presentant la cançó que ha gravat pel III CD Multimédia de l'AMT, juntament amb 11 grups més.
Per cert, com sempre, l'Oscar està sublim, per dir-ho d'una manera romàntica.
A més, l'AMT ens convida a quasi barra lliure, i el Pepus, l'Oscar, el Loti, el Radish i jo -els dos últims sense haver sopat, cosa que n'exagera els efectes- agafem un considerable pet, cosa que fa que ens desplacem a la Cova Jazz on el Jose està portant la jam de jazz, per acabar boicotejant-la i tocant Immigrant Song de Led Zeppelin, una cançó de >>backdoormen, i acabar amb un deshomenatge funky a en Jaume Marró.
Quin dia més musical!!!Doremifasolasido!!
Decidim quedar a les 11:ooh. del dia següent tot i ser les 4:00h., però just a l'arribar a casa, el Radish em truca i em diu que s'ho repensa i que canviem l'hora per les 12:00h. Però això ja és una altre història.
Així que fins la propera!VoRa Nit!
(*de manta, de droperia eterna.)
(I quan dic malalt, no parlo dels símptomes d'aparent malalatia mental o mantal* constant que sembla que algun dels membres -o tots- de la banda pugui tenir diagnosticada, sinò de tot aquell seguit de diferents constipats, engostipats o catarrus -a lliure elecció de definició lingüística- que s'ajunten ben entrat l'hivern) .
En resumits comptes (si, ho sé, això ha estat una xarnegada, però m'ha agradat) a les 15:00h. del divendres 29 ens hi posàvem després de que el Mestre hagués passat la nit a l'"estudi-vivenda-zulo" d'en "Lloc-No Lloc" o baixista oximorònic (el David, bonament li havia cedit les claus al seu ídol perquè pogués dormir en mode monjo ben aprop de Radish Records), i que aquest -el Jose- hagués experimentat sensacions sonores, espaials i ambientals realment característiques i únicament pròpies del lloc pseudohabitable de parets pelades i una única estufa.
El cas és que:causa-efecte: enlloc d'estar millor de la moquera i el mal de cap, le petit garçon Seguido estava pitjor que el dia anterior. Tot i així, vam encarar la part bossanovedosa de la cançó "Eo Gosto Do Viver" (altrament batejada com el Costo de Hassim) amb la guitarra d'en Chet Atkins -no la del personatge en qüestió de veritat, sinò una que porta per marca el seu nom- i, amb més entrebancs que una altre cosa, encara ens en vàrem o en vam sortir airosos. (Tant perquè l'aire acondicionat fa d'estufa d'aire calent com perquè a fora hi feia aire fred)
Així que la impressió momentània era que ens havia costat, però en realitat no sabíem el que quedava per venir: Les dues guitarres acústiques doblegades (o doblades) de "Llum de Nit", la cançó o tema que obrirà el disc.
L'APUNT: [Amb això del doblatge penso que és bo fer un matís. No són un total de 4 guitarres, sinò una guitarra panoramitzada (com m'agrada aquesta paraula) a l'esquerra, que es dobla amb una altre guitarra fent el mateix rítmicamen però amb una veu diferent per la dreta.
És a dir, una guitarra per altaveu amb un valor de 1 guitarra per cada guitarra fan un total de:2 guitarres.]
S'ha acabat aquesta barreja de "Barrio Sésamo-Un_Dos_Tres" a la musicana.
Doncs això, amb el Jose conscient de que no entrava dins de la cançó, amb la dificultat rítmica d'aquesta, amb el handicap de que estem creant (<--sí!!! quin pes de paraula, som creadors de dalt a baix <--això dit amb veu de foteta irònic<--això dit amb veu de veu en off aclaradora<--això dit amb la veu de la ment<--això no dit, llegit) dins de l'estudi perquè no hi ha res del tot tancat, i de que la funció d'aquesta guitarra doblada és fer caminar del tot la cançó alhora que fer de pegament entre línea de baix i batería, vam estar unes 4 hores gravant només el primer riff de 45 segons de la cançó que dura 4 minuts. Waw, a aquets pas farem el record guiness.
I quan n''estàvem del tot satisfets però amb les orelles carregades, arriven per fer-nos una visita el cantautònom i amic Oscárboles, el Pepus, i el Loti -"The King Of The Bass".
S'ho escolten amb orelles fresques (es van asseure al costat de la nevera) i la il·luminació profana de l'home de la Canonja ens fa veure que ja estem massa cansats i que allò no està bé.
Per tant, amb una mica d'indignació per la meva part (a vegades he de simular ser el productor dolent), decidim deixar-ho allí i continuar l'endemà, i anar disfrutar una mica tot veient com l'Oscárboles toca 3 cançons a la Vaqueria -acompanyat de les seves muletes musicals Pep i Loti- presentant la cançó que ha gravat pel III CD Multimédia de l'AMT, juntament amb 11 grups més.
Per cert, com sempre, l'Oscar està sublim, per dir-ho d'una manera romàntica.
A més, l'AMT ens convida a quasi barra lliure, i el Pepus, l'Oscar, el Loti, el Radish i jo -els dos últims sense haver sopat, cosa que n'exagera els efectes- agafem un considerable pet, cosa que fa que ens desplacem a la Cova Jazz on el Jose està portant la jam de jazz, per acabar boicotejant-la i tocant Immigrant Song de Led Zeppelin, una cançó de >>backdoormen, i acabar amb un deshomenatge funky a en Jaume Marró.
Quin dia més musical!!!Doremifasolasido!!
Decidim quedar a les 11:ooh. del dia següent tot i ser les 4:00h., però just a l'arribar a casa, el Radish em truca i em diu que s'ho repensa i que canviem l'hora per les 12:00h. Però això ja és una altre història.
Així que fins la propera!VoRa Nit!
(*de manta, de droperia eterna.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
